La masculinitat del revolucionari Francisco de Miranda, revisada des d’una perspectiva de gènere

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 28 d’octubre de 2021
 
Pintura <i>Miranda en La Carraca</i>, d’Arturo Michelena, que representa Francisco de Miranda en la presó de Cadis. Col·lecció de la Galeria d’Art Nacional, Caracas (Veneçuela).
Pintura Miranda en La Carraca, d’Arturo Michelena, que representa Francisco de Miranda en la presó de Cadis. Col·lecció de la Galeria d’Art Nacional, Caracas (Veneçuela).

Francisco de Miranda és conegut com a precursor de la independència veneçolana, de vegades anomenat l’americà universal, va viatjar durant gran part de la seua vida, va viure la Revolució Francesa i l’emancipació dels EUA. I va impulsar la dels territoris hispanoamericans. Un idealista il·lustrat que la historiadora de la Universitat de València (UV) Mónica Bolufer ha estudiat des d’una nova perspectiva en el seu article publicat a Gender & History, una de les més prestigioses revistes internacionals d’història.

“És difícil enquadrar Miranda en una etiqueta única”, indica Bolufer, catedràtica del Departament d’Història Moderna i Contemporània. “Aprofundir en les contradiccions del seu pensament i la seua vida és una forma de comprendre millor i amb més detall l’època de la Il·lustració i les revolucions que va viure”, explica la investigadora.

Les conclusions de l’article, publicat en el marc del projecte europeu CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment: Ideas, Network, Agencies), finançat amb una ajuda Advanced Grant de l’European Research Council (ERC) de 2,5 milions d’euros, no encasellen Miranda, sinó que plantegen les paradoxes de la Il·lustració i les revolucions. Malgrat els avanços en política, els il·lustrats van ser reticents a admetre la igualtat entre homes i dones.

La investigadora ha enfocat aquesta anàlisi històrica en tres plans: la presència i el tractament del gènere en els diaris de viatge de Francisco de Miranda, en les seues relacions amb les dones i en la forma en que va construir la seua pròpia imatge com a home.

La imatge de les dones populars amb qui va tenir trobades sexuals es construeix en els seus escrits des de la seua privilegiada posició com a home atent als seus plaers; quasi mai en diu ni tan sols el nom. No obstant això, tenint en compte el context en què va nàixer i el món en què va viure, cal destacar els seus comentaris favorables a les mares solteres, a les quals defensava de l’ostracisme social, cosa poc habitual en el moment. “Presentar-lo com un Latin lover, com s’ha fet en ocasions, significa donar per bons els rancis estereotips que releguen la vida privada dels ‘grans homes’ al terreny de l’anecdòtic i escabrós. El que cal és analitzar-la en el seu context cultural i polític”, afirma Mónica Bolufer.

Francisco de Miranda mostra en diverses ocasions estima per les converses intel·lectuals amb dones intel·ligents, de vegades des d’una posició paternalista. Presa certa consciència dels rols i exigències que se li atribueixen a cada gènere. En alguna ocasió, admet que s’han de reconèixer drets civils a les dones grans, tot i que aquesta consciència no es va veure reflectida en els seus plans per a la societat postrevolucionària.

“Aquesta anàlisi de la figura de Francisco de Miranda des dels plantejaments de la història de gènere, la biografia i la història de la subjectivitat resulta pioner. Fins ara, se n’havia estudiat la figura com la d’un il·lustrat cosmopolita que va viatjar pel Nou i el Vell món, i un activista i militar que va viure la guerra d’Independència dels EUA. I va participar en la revolució francesa. Les úniques mencions al model de masculinitat que representa i les seues relacions amb les dones eren les referències més bé tòpiques de la seua activa vida sexual”, conclou l’experta de la UV.

 

Article: Mónica Bolufer. «A Latin American Casanova? Sex, Gender, Enlightenment and Revolution in the Life and Writings of Francisco de Miranda (1750–1816)». Gender & History, Vol.0 No.0 March 2021, pp. 1-20. ISSN: 0953-5233

 

Peu de fotografia annex:

Mónica Bolufer, catedràtica del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València.

Imatges: