Talent i excel·lència sobre l’escenari de Les Arts en el Concert d’Obertura de Curs, dedicat al 25 aniversari de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València

  • Fundació General UV
  • October 11st, 2021
 
L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i els seus tres directors, a Les Arts en el 25é aniversari. Foto: Eduardo Alapont.
L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València i els seus tres directors, a Les Arts en el 25é aniversari. Foto: Eduardo Alapont.

La Universitat de València ha celebrat aquest diumenge, dia 10, el Concert d’Obertura Curs 2021-2022 en un context i un escenari extraordinaris: la commemoració del 25é aniversari de l’Orquestra Filharmònica (OFUV) i l’Auditori del Palau de les Arts, respectivament. El concert, a càrrec dels tres directors titulars de l’OFUV, Cristóbal Soler, Hilari Garcia i Beatriz Fernández, va reunir prop de 200 músics, entre antics membres i actuals de l’Orquestra.

Amb un programa especial, basat fonamentalment en el repertori tradicional de l’Orquestra, el concert es desenvolupà en tres parts, cadascuna d’elles dirigida per sengles directors: va obrir la funció Cristóbal Soler, director fundador de l’OFUV, amb el Coriolà de Beethoven; a aquest li va seguir la peça escollida per Hilari Garcia Gázquez, la suite La nova Babilònia de Xostakóvitx; i va cloure la vesprada musical la directora titular actual de l’OFUV, Beatriz Fernández Aucejo, amb Txaikovski i el seu Romeu i Julieta (obertura-fantasia).

El Concert d’Obertura de la Universitat de València, que va destacar per tractar-se d’una celebració excepcional, es va contextualitzar dins d’un acte presidit per la vicerectora de Cultura i Esport, Ester Alba, qui va dedicar unes paraules d’alé i suport a l’Orquestra, posant en valor el seu paper vertebrador del territori, més enllà de la seua presència en diferents països del món.

El treball dels directors de l’Orquestra va ser reconegut en aquest mateix acte amb el lliurament, a mans de la vicerectora Ester Alba, de tres Clars de Llum, escultures d’Emilio Gallego que representen el cel de l’Observatori que conserva hui l’edifici del Rectorat de la Universitat, antiga Facultat de Ciències.

El mestre Cristóbal Soler va agrair, en nom de tots tres directors, aquesta distinció, que dedicà, juntament amb els seus companys, als integrants de la jove orquestra, destacant el talent i la passió per la música que uneix a metges, advocats, filòsofs, historiadors... “Una orquestra referent, dins i fora de la Comunitat, amb una estructura inèdita entre les orquestres universitàries”, va afirmar.

El concert (la gala, fins i tot), organitzat per la Fundació General de la Universitat a través de la seua Àrea d’Activitats Musicals, va comptar amb l’assistència d’unes 1.200 persones, entre les quals, una nodrida representació acadèmica, autoritats públiques, famílies, amigues i amics de l’Orquestra.

Sobre el programa
Segons explicà el director de l’Aula de Música de la Universitat de València, el professor Vicente Galbis (un argument que desenvolupà cadascú dels directors orquestrals sobre l’escenari), el programa basa el seu disseny en dos “arcs cronològics”: d’una banda, constitueix l’esdeveniment principal de les activitats commemoratives pel 25 aniversari de l’OFUV i, d’una altra, les tres obres interpretades abasten tot un segle de música orquestral.

Un segle que l’OFUV porta interpretant més de dues dècades: Beethoven, com a un dels pilars del seu repertori simfònic, i els dos compositors russos hereus de l’empremta del primer: Txaikovski i Xostakóvitx.

A més, destaca un altre criteri d’unitat en la selecció d’aquest repertori: “Es tracta de peces en què la música s’associa a un contingut. Siga perquè s’inspiren en peces literàries prèvies (en el cas de Beethoven i Txaikovski) o perquè prenen sentit en posar-se al servei d’imatges en moviment com en la suite basada en la banda sonora que Xostakóvitx va compondre per a la pel·lícula La nova Babilònia”.

Amb el Concert d’Obertura ha culminat una programació especial aquest 2021 que començà també al Palau de les Arts el passat mes de maig amb la col·laboració de l’Orquestra de València. El mateix mes, l’OFUV va oferir el seu segon concert d’aniversari al Teatre Echegaray d’Ontinyent; en juny, va actuar juntament amb el Cor de la Generalitat a Les Arts; i, seguidament, al Claustre de La Nau en el marc del festival Serenates per a interpretar a Verdi en col·laboració amb alumnes de cant del Conservatori Superior de Música de València.

Després de Les Arts, l’Orquestra es desplaçarà al Teatre Serrano de Gandia per a reviure l’obertura del curs acadèmic des de la capital de La Safor, el pròxim dia 21, a les 19 hores.

25 anys d’història, en xifres
L’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València va tocar les seues primeres notes l’any 1995. Des d’aleshores, ha realitzat 280 concerts en els que ha interpretat 330 obres, en una ferma aposta per la música i la cultura valenciana, donant un espai molt especial a autores, autors i obres musicals pròpies, així com tot el seu suport a la innovació mitjançant la interpretació sistemàtica d’obres de nova creació d’autoria valenciana.

Durant els seus 25 anys de trajectòria, 1.240 músics s’han format en els faristols de l’OFUV, una orquestra jove la plantilla de la qual manté una mitjana d’edat de 20 anys. La formació activa en interpretació orquestral és una de les seues principals característiques, abordant durant tot aquest període més de 250 hores lectives en cada curs acadèmic.

En aquest sentit, sempre ha treballat en projectes didàctics per tal d’acostar la música a tots els públics des d’una visió dinàmica, atractiva i rigorosa, i a través de concerts didàctics i concerts-cursos formatius per a professorat, públic adult i escolars.

Una altra gran xifra que maneja aquesta jove orquestra és la mobilització de públic anual, sent més de 10.000 persones les que gaudeixen dels seus concerts cada any. Al llarg de la seua trajectòria, l’Orquestra ha actuat en les principals sales de ciutats espanyoles com Barcelona, Saragossa o Lleó, i en auditoris internacionals a Viena i Salzburg (Àustria), Belfort (França) i Ljubljana (Eslovènia).

L’OFUV, doncs, és un dels projectes culturals més vitals i amb major projecció de la Universitat de València, esdevenint així en model i ambaixadora cultural dels sabers.