Per a aquesta nova etapa de l’Aula de Cinema, el seu director presenta un projecte que pretén, a través de projeccions, debats, xarrades, cinefòrums, tallers i trobades amb professionals, contribuir a l’alfabetització audiovisual de la comunitat universitària i del públic general, integrant l’Aula en les polítiques culturals de la Universitat que, d’una banda, retornarà l’activitat cultural als campus universitaris i, d’una altra, s’exposarà al conjunt de la societat valenciana mitjançant programes de divulgació i docència.

“Per a aconseguir aquest objectiu necessitem una programació i un enfocament que prioritzen l’audiovisual ‘per se’: la seua forma, les seues estratègies retòriques, les seues propostes culturals, la seua història, la seua interacció amb l’espectador, etcètera, i, per a això, comptarem sempre amb la participació d’especialistes i professionals del sector, integrant, no obstant això, la visió d’experts i expertes en altres àrees del coneixement, i així establir un diàleg entenent l’audiovisual com a discurs i forma de pensament”, apunta el professor.

L'Aula de Cinema tractarà, doncs, de fomentar la participació de professionals del mitjà (artífexs i treballadors, així com professionals de la difusió audiovisual) a través de cicles sobre la història del cinema, xarrades i tallers que aborden la realització cinematogràfica des d’un punt de vista pràctic. Aquests últims tenen l’objectiu, en paraules de Luis Pérez Ochando, “de constituir el germen d’un ensenyament reglat en el qual començarem a treballar durant aquest mateix semestre”.

D’altra banda, el nou director de l’Aula explica que aquest foment de la participació buscarà una “col·laboració activa” a través de la fundació d’una plataforma associativa i estudiantil que oferisca a l’alumnat la possibilitat de presentar pel·lícules i/o proposar activitats, reconnectant a les noves generacions amb una experiència estètica i amb un patrimoni cultural que, al seu judici, es troben en risc de desaparéixer. “Reivindiquem el visionat col·lectiu de la pel·lícula en una sala fosca com una part intrínseca del fet cinematogràfic en si (experiència estètica), i la preservació del llegat audiovisual que està sent arraconat per les noves formes de consum (patrimoni cultural) -apunta-; la qual cosa ens permetrà promoure el pensament crític que garantirà les noves maneres d’interpretar el passat, de comprendre el present i d’imaginar el futur”.

Luis Pérez Ochando
Luis Pérez Ochando (Requena, 1982) és llicenciat en Comunicació Audiovisual i doctor en Història de l’Art per la Universitat de València, on imparteix les assignatures d’Art del segle XX i d’Història del Cinema. Ha format part de l’equip de direcció del Cinefòrum L’Atalante i de l’Aula de Cinema, que va presidir entre 2007 i 2008. Durant aquest període va cofundar ‘L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos’ i va començar a publicar les seues primeres investigacions. Des de llavors, no ha parat d’escriure i investigar.

La major part de la seua obra gira entorn del cinema i la literatura de terror, tema al qual ha dedicat dotzenes d’articles en revistes acadèmiques i de crítica, pròlegs, capítols en llibres col·lectius, una tesi doctoral i diversos assajos. També ha coordinat monogràfics sobre art, cinema i la representació del femení, entre els quals destaca ‘Imaginar el pasado. Temer el futuro’ (2019), dedicat al terror, la ciència-ficció i la fantasia com a fonts per a la investigació històrica.

Com a artista gràfic, sobreïxen les seues il·lustracions per a ‘Hizo de las tinieblas su escondite’ de Matt Cardin, ‘Bajo un cielo lívido’ i ‘Altar’ de Philip Fracassi, i per a diverses obres de Pilar Pedraza, amb qui col·labora habitualment. Com a autor de ficció, és autor de l’obra de teatre breu ‘Papel telón de fuego’ (2008) i de la novel·la ‘Trol’ (2020).