La Universitat acull un debat en línia sobre la dictadura militar xilena

  • Office of the Vice-Principal for Culture and Sport
  • June 21st, 2021
 
Imatges de víctimes. Museu de la Memòria i Drets Humans. Santiago de Chile. Carlos Teixidor Cadenas. Llicència Creative Commons.
Imatges de víctimes. Museu de la Memòria i Drets Humans. Santiago de Chile. Carlos Teixidor Cadenas. Llicència Creative Commons.

La Universitat de València, a través de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica, organitza el debat en línia ‘Memòries resistents de la dictadura militar xilena’, dimarts 22 de juny, a les 18 hores.

En la conferència (inscripció gratuïta a través d'aquest enllaç), presentada per Javier Esteve Martí, com a membre de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, comptarà amb tres intervencions l’objectiu de les quals és que el públic augmente els seus coneixements sobre la història i la memòria democràtica xilena i reflexione sobre quins són les lliçons que l'experiència transandina pot aportar-nos des d'una perspectiva valenciana.

L’acte s’iniciarà amb la intervenció del catedràtic Joan de l'Alcàzar Garrido, especialista en història contemporània d'Amèrica Llatina i perit en l'acusació que va portar a l'arrest d'Augusto Pinochet, que farà un breu retrat del Xile actual, 50 anys després de la victòria de Salvador Allende. A continuació, Carla Peñaloza Palma, doctora per la Universitat de Barcelona, professora en la Universitat de Xile i especialista en l'estudi de les memòries col·lectives i la història recent del Con Sud, realitzarà una intervenció en què posarà el focus en el rol de les dones xilenes en la defensa dels Drets Humans.

Després, Igor Goicovic Donoso, doctor per la Universitat de Múrcia, professor en la Universitat de Santiago de Xile i especialista en l'estudi de la violència política a Xile, realitzarà una reflexió sobre la memòria de la insurrecció armada en el trànsit de la dictadura a la democràcia.

L'objectiu de l'activitat ‘Memòries resistents de la dictadura militar xilena’ és aprofundir en com es va produir la construcció de memòries i relats sobre el colp d'estat de 1973, la dramàtica experiència de la dictadura militar i la posterior transició a un règim democràtic a Xile.

A més, l'actualitat de l’acte es veu reforçada pel fet que s'emmarca en un context històric en què el poble xilé ha de redactar i aprovar una Constitució que, finalment, acabarà amb la vigència del document constitucional escrit i fraudulentament aprovat durant la dictadura de Pinochet.