El conservador francés André Delpuech ofereix una conferència a La Nau sobre els grans museus dedicats al tràfic d’esclaus

  • Fundació General UV
  • October 21st, 2022
 
André Delpuech (esquerra) i el professor Hasan G. López.
André Delpuech (esquerra) i el professor Hasan G. López.

L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives de la Universitat de València va organitzat la conferència ‘Esclavitud i colonització a Europa. Una nova mirada en arqueologia, patrimoni o museus’ que pronuncià el conservador francés André Delpuech, arqueòleg, investigador i exdirector del Musée de l’Homme de París, el passat 20 d’octubre, a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau.

Delpuech, que va ser presentat pel professor de la Universitat de València Hasan G. López, reflexionà sobre les capacitats de la disciplina arqueològica per a “crear llocs de memòria” allà on el patrimoni conservat només recorda el pas dels dominadors i no de les poblacions autòctones que van ser dominades, sotmeses, en èpoques colonitzadores i d’esclavitud. Una arqueologia que ell denomina “de la discreció”, en busca de petjades poc espectaculars, com poden ser xicotets pobles precaris, cementeris o antics campaments d’esclaus fugitius.

Aquesta cerca acosta a la població la història real de l’esclavitud i la colonització, els vestigis materials de la qual han estat durant dècades i dècades absents dels discursos museístics europeus. Són històries doloroses que, des dels anys 2000, comencen a arribar al gran públic a través de grans museus nacionals dedicats al tràfic d’esclaus com ocorre al Regne Unit, als EUA o a França.

Cartell d'un cementeri d'esclaus a Guadalupe.

André Delpuech
Conservador general de patrimoni, André Delpuech és investigador a l’École des hautes études en sciences sociales (Centre Alexandre-Koyré, EHESS) de París. Entre 2017 i 2022 ha sigut director del Musée de l’Homme. Anteriorment, entre 2005 i 2017, va ser cap del Departament de les col·leccions de les Amèriques (arqueologia i etnografia) del Musée du quai Brany-Jacques Chirac. Inicialment es va especialitzar en el paleolític europeu, i va treballar entre 1984 i 1991 en el rescat del patrimoni arqueològic a França. En 1992 va fundar el servei d’arqueologia de l’arxipèlag de Guadalupe (FWI), del qual va ser director fins a 1999. Des d’aquell any fins a 2002 va ser investigador al laboratori d’Archéologie des Amériques (UMR 8096). Finalment, entre 2002 i 2004 va ser cap de l’oficina de recerca arqueològica del Ministeri de Cultura francés.

Les seues investigacions se centren principalment en les societats ameríndies del Carib i l’Amazònia, en l’art precolombí, i la història i llegat de l’esclavitud i la colonització francesa en les Amèriques. També ha desenvolupat investigacions sobre els primers gabinets de curiositats i la història dels museus d’antropologia i etnografia durant els segles XIX i XX. Entre les seues últimes publicacions hi destaquen ‘Archéologie de l’esclavage colonial’ (Éditions La Découverte, 2014) i ‘Les années folles de l’ethnographie. Trocadéro 28-37’ (Musée National d’Histoire Naturelle, 2017).

L'Escola de Pensament de la Universitat de València
La conferència d’André Delpuech està organitzada en el marc de la programació d’activitats de l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, un projecte cultural impulsat des del Vicerectorat de Cultura i Societat, amb la gestió de la Fundació General de la Universitat de València, que es configura com a un espai per a la reflexió i el debat participatiu i crític sobre els assumptes d’actualitat. L’Escola compta amb la col·laboració d’altres actors de l’Administració Pública i de la societat civil com ara Presidència de la Generalitat; l’Ajuntament de València; la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica; la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; la Institució Alfons el Magnànim; i Caixa Popular.

La intervenció de Delpuech en l’Escola ha tingut lloc, a més, a través del Centre de Documentació Europea de la UV, dins del cicle ‘Les raons d’Europa’, i ha comptat amb la col·laboració del Centre d’Excel·lència Jean Monnet sobre Integració i Globalització, el Grup d’investigació REPERCRI «Representacions contemporànies de perpetradors de crims de masses» i el projecte d’investigació «d’escena del crim a lloc de memòria» (PROMETEU/2020/059).

More information: