El ‘bel canto’ inunda el claustre de La Nau amb la gira ‘Distopia’ de l’Orfeó Universitari de València

  • Fundació General UV
  • June 28th, 2021
 
Un moment de l'espectacle 'Distopia' de l'Orfeó Universitari de València.
Un moment de l'espectacle 'Distopia' de l'Orfeó Universitari de València.

Per quarta nit consecutiva, les portes de La Nau de la Universitat s’obriren per a acollir la posada en escena de l’últim treball de l’Orfeó Universitari de València (OUV), ‘Distopia’: un esplèndid espectacle, acompanyat per una temperatura agradable, que va servir de marc per a l’estrena absoluta de l’obra ‘This is your judgement’, de la jove compositora valenciana Llum Martín, dins del projecte ‘Residències’ de l’OUV.

Amb direcció de Francesc Valldecabres, ‘Distopia’ va esdevindre, aquest diumenge, l’equador del festival Serenates, organitzat per la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura, i que en la seua 34a edició recupera la presencialitat amb huit concerts després de la proposta digital amb la qual superà la crisi cultural per la pandèmia l’any passat.

‘Residències’ és un programa de l’OUV que, des de l’any 2014, descobreix i posa en valor artistes de diferents disciplines, adquirint un compromís social a través de la música. Articulat en dues vessants, compositor i artista residents, el projecte d’enguany presenta a Llum Martín (Quart de Poblet, 2000) com a compositora resident del 2021 amb l’obra debutant d’aquest diumenge.

L’escenari de Serenates va albergar l’estrena absoluta de la creació de Martín, una obra que s’endinsa en la programació general de l’Orfeó mitjançant el diàleg i la reflexió de conceptes com ara utopia i distopia prenent com a base els textos i les idees de More, Orwell o Huxley, entre uns altres pensadors. Li posà veu la soprano Belén Roig, amb els cors de l’Orfeó i l’instrumental de José María Sáez Ferriz, a la flauta; José Cerveró, al clarinet; i Paula Tamarit, al piano.

“Es tracta d’una temàtica molt actual en un moment complex que ens sorprén dia rere dia, no només amb la pandèmia que comencem a superar, sinó amb els comportaments i el moviment social que tot allò origina”, explicava Valldecabres.

L’estrena de la compositora resident va servir de pont entre el present i el passat, seguint-li, en la segona part, un dels monuments corals del segle XIX, i que, com a contrapunt d’aquesta conversa entre esperança i frustració, va estar dedicat íntegrament a la Petite Messe Solennelle (1863) de Rossini, “una obra plena d’ironia i humor en què es barreja el fet de creure i no creure, de riure’s de la vida i de la mort…, i el títol de la qual, xicoteta i solemne, ja ens dona pistes de la irreverència d’aquesta peça religiosa, repleta de llenguatge operístic”, apuntava el director.

Arrancaren els aplaudiments del públic les veus contundents dels quatre solistes: la soprano Belén Roig, la mezzosprano Marina Rodríguez-Cusí, el tenor Vicent Romero i el baríton Vicent Antequera, flanquejades per l’Orfeó i amb el suport instrumental de Paula Tamarit al piano i David Morales al harmònium; tots ells sota les mans de Valldecabres.

La utilització de l’harmònium en el clàssic de Rossini, una peça cedida per la parròquia de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Alboraia, va aportar realisme i vigor a la solemne missa, seguida en absolut silenci i respecte per un públic atrevit i intel·ligent, que va gaudir d’aquest viatge “distòpic” durant 90 bells minuts, dedicats a reflexionar sobre un diàleg eclèctic entre Martín i Rossini, entre els segles XXI i XIX, amb una temàtica que 200 anys més tard continua igualment present.

Programa del concert

Durant més de tres dècades, el festival Serenates ha tingut un èxit rotund i cada vegada més col·laboracions. En aquesta edició, hi participen l’Ajuntament de València, el Palau de la Música de València, la Diputació de València, la Fundació Banc Sabadell, la Fundació Bancaixa, l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD) de València i el Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València.

Francesc Valldecabres Sanmartín és titulat superior pel Conservatori de Música de València en Direcció d’Orquestra; Direcció de Cor, Clavecí i Transposició; i Acompanyament, amb les màximes qualificacions; i des del 2004 pertany, per oposició, al cos de professorat de Música i Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana. Ha completat els seus estudis a la Universitat de València, al Conservatori de Rotterdam i a l’Autònoma de Barcelona, a més de treballar amb professors de reconegut prestigi com ara S. Mas, H. Leenders, L. Tao, M. Noone, N. Peres da Costa o F. Brüggen, entre altres. Ha dirigit la Junges Sinfonieorchester Hannover, el Cor dels Països Catalans, la Spanish Brass, Amores Grup de Percussió, Symphonia Orbitalis o l’Orquestra Barroca, així com als solistes C. Mena, M. Rodríguez-Cusí, F. Oliver o M. del Mar Bonet. Ha preparat les parts corals per a M. Galduf o R. Tebar, entre uns altres directors, i ha sigut director musical en muntatges junt amb Maria Rovira, A. Herrero o J.P. Mendiola. El seu repertori és d’un gran abast (Les Noces d’Stravinski o el Carmina Burana d’Orff, per exemple), i s’ha posat enfront de nombroses programacions per a festivals com el Cicle d’Orgue del Palau de la Música de València, Ensems, Internacional de Música Antiga de Peníscola, al Liceu de Barcelona, al Teatro de la Zarzuela de Madrid… i concerts a França, Portugal, Holanda, Itàlia, Alemanya, Romania i Noruega.

Llum Martín és compositora. Néta de la mestra i pianista Araceli Parra Cuenca, aquesta li ensenyà a tocar el piano des de ben menuda. Per a la seua formació, va ser molt important la seua pertinença, durant l’infantesa, a l’Escola Coral de Quart de Poblet. Grau professional de violí, en l’actualitat estudia Composició en el Conservatori Superior de Música de València; i va ser Premi de la Beca Artística 2020 concedida per TAC Teatre-Auditori de Catarroja (tercera edició) i tercer guardó Francisco Guerrero Marín en el XXXI Premi Joves Compositors 2020 de la Fundació SGAE-CNDM.

More information: