El professor de Filologia Espanyola Jesús Peris analitza la relació de l'escriptor amb la ciutat a través de la seua obra

El professor Jesús Peris Llorca, del departament de Filologia Espanyola, subratlla que, malgrat que Max Aub (París, 1903-Ciutat de Mèxic, 1972) compte en l'actualitat amb un reconeixement com a escriptor, continua sent un autor poc llegit. Peris Llorca analitza en l'article “La ciudad iluminada. Valencia en los textos de Max Aub”, la relació de l'escriptor amb València, la ciutat on es va instal·lar amb la seua família en 1914 i va viure fins al seu exili després de la Guerra Civil, que el va portar primer a França i, a partir de 1942, a Mèxic. De fet, l'interés de Jesús Peris en aquest autor sorgeix de la voluntat d'analitzar “com s'integra en el camp cultural mexicà i com incorpora elements que tenen a veure amb l'avantguarda llatinoamericana, ja que a Mèxic treballa fent guions o ressenyes de teatre”.

Jesús Peris va descobrir Max Aub en els seus estudis de llicenciatura. “Quan el vaig llegir em va interessar moltíssim la representació que fa de la ciutat de València”, assegura el docent. A diferència dels seus anys d'estudiant, “ara Max Aub és un escriptor famós i la gent té consciència que és un autor important. És més, a València tenim un col·legi Max Aub en el qual van pintar un mural fa anys. Una altra cosa és que se segueix sense llegir-ho”.

Les principals obres de les quals el professor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació extrau les referències per a l'anàlisi són ‘Campo abierto’ i ‘Campo de los almendros’, en les quals l'autor reflecteix un passat idealitzat de la ciutat de València, que contrasta amb l'obscurantisme i el retrocés que imposa el franquisme. “A Max Aub el podem imaginar en el seu gabinet de treball veient la ciutat deixada enrere, una espècie de persistència en el record com a resistència identitària. Ací hi ha un evident element d'idealització”, recalca l'investigador. En les tres primeres dècades del passat segle, assenyala, “València coneix un desenvolupament social espectacular, amb aquella cosa populosa que representen el carrer Sant Ferran, el carrer María Cristina, el carrer de La Paz, el famós bar Torino on es fundà el València CF. València és una ciutat entre liberal i republicana, és la ciutat de Blasco Ibáñez, és una ciutat amb molta vida cultural i agitació social. València va ser la primera ciutat en la qual els republicans van guanyar unes eleccions municipals, aquesta és la ciutat que recorda Max Aub”.

L'escriptor basa aquesta descripció idealitzada en la tècnica literària del palimpsest, en la qual “el narrador veu a la ciutat el que hi ha i el que hi havia abans, ho veu com en una transparència”. “Max Aub inscriu la memòria individual en la descripció de la ciutat, ho fa en ‘Campo de los almendros’, que relata la fi de la guerra, i en ‘Campo abierto’, que narra l'inici. En ‘Campo de los almendros’ els personatges recorden tot el que ha canviat des de l'inici de la guerra i la il·lusió revolucionària que s'ha perdut, la seua manera de pensar la ciutat està relacionada amb la pròpia ciutat viscuda, i per això sempre se la descriu com palimpsest”, segons Jesús Peris.

Max Aub, recorda el professor de Filologia Espanyola, “és un escriptor que participa de les inquietuds de la Generació del 27, ja que naix en els mateixos anys que ells, comparteix aquest tipus d'experimentació avantguardista i aquella celebració de la forma i el so de les paraules”. No obstant això, “el punt està en el fet que ell marxa a l'exili i llavors queda esqueixat del propi camp cultural espanyol destruït pel feixisme, així que s'incorpora al camp cultural mexicà i llatinoamericà, que significa la superació del paradigma realista. Mentre que a Espanya estan fent realisme social, a Mèxic està triomfant Juan Rulfo, qui publica ‘Pedro Páramo’ en 1955, o Augusto Monterroso; també llegia a Borges molt abans que es llegira a Espanya i coneixia el seu treball amb la metaficció, encara que és veritat que Borges no li agradava”. En opinió del professor de Filologia Espanyola, “l’avantguardisme espanyol” en Max Aub, “enllaça amb la renovació de la narrativa avantguardista que s'està produint a Llatinoamèrica a partir dels anys 40”. No obstant això, lamenta que “la seua influència posterior és poca o cap, perquè fa just 50 anys, en 1969, Max Aub ve a València per última vegada i s'adona que ningú ho coneix, és un nom, però no una referència; a més, sent que la ciutat a la qual torna ja no té res a veure amb la ciutat republicana que va deixar. Quan Max Aub va poder tindre influència, no se’l va llegir”.

No obstant això, les narracions de Max Aub basades en la idealització i el record de la prosperitat social i cultural anterior al conflicte bèl·lic no es limiten a la capital de la Comunitat Valenciana. Jesús Peris també destaca les consideracions de l'escriptor sobre la ciutat d'Alacant i diu que “el valor que té Alacant és que és el port de la derrota, l'últim reducte de la República”. “Els feixistes havien arribat a l'altura de Vinaròs i havien incomunicat València amb Catalunya i, per tant, amb França, així que l'única manera de fugir era per mar; els feixistes venien del nord i la gent anava fugint cap al sud, per la qual cosa l'últim port a caure va ser el d'Alacant. En ‘Campo de los almendros’ conta que a Alacant es van quedar atrapats milers de republicans i a la majoria se'ls van emportar al camp de concentració d'Albatera, encara que alguns van tindre la sort de pujar a algun vaixell”, conclou el docent.

Peris afirma que a Aub “li agraden les falles”, encara que matisa que l'escriptor “no coneix les falles redefinides pel franquisme a imatge i semblança seua i d'acord amb el seu projecte”. Segons l'analista literari, “les falles que apareixen en el conte ‘La falla’, publicat a Mèxic en 1955, corresponen a l'adolescència del mateix autor”. Max Aub coneix aquestes festes des que arriba a València en 1914 fins a 1936. Entre aquets anys, subratlla, “les falles canvien molt: es converteixen en una festa més gran i s'estén a més barris de la ciutat, però continua sent una festa popular, carnavalesca i irreverent, per entendre-ho i simplificar-ho, una festa d'esquerres vinculada a les classes populars i al republicanisme”. En el conte ‘La falla’, “Aub descriu la falla construïda de cartró, de fusta, de palla i de tela, ja que la moda del cartró-pedra comença en els anys 50, i ell mai més va tornar a veure unes falles. Per a l'escriptor, les falles formen part de la ciutat recordada i també de l'escenari de la seua joventut, són com un esclat d'alegria i de llum mediterrània en diferents moments”.

En ‘Campo de sangre’ es narra l'anècdota d'un personatge que està atrapat en una estació de metro durant un bombardeig a Barcelona un 18 de març i es posa a recordar que ara a València haurien d'estar les falles al carrer, les bunyoleres… “Tot això és una espècie de record compensatori de temps feliços. La seua manera de fugir d'aquesta situació tan opressora és evadir-se pensant en tot el contrari: l'alegria de la festa i l'espai públic funciona com una espècie de contraimatge a l'horror de la guerra i al lloc tancat del refugi”, destaca Peris.

Article escrit per Pablo Pérez Salas, alumne de 2n curs del grau de Periodisme

Accés a l’article “La ciudad iluminada. Valencia en los textos de Max Aub”