La violència gènere, se centra en l'actuació o conducta que desplega l'agressor, en especificació al gènere, és a dir per fet de la seua característica de dona sobre la qual exerceix subjecció que cause mort, mal o sofriment de manera física, sexual o psicològica, materialitzant-se tant en l'àmbit privat, entés com la família nuclear o el públic fora d'aquest entorn, que per a especificació del present escrit es va enfocar en l'àrea laboral.
27 de de juliol de 2022
Títol: Violència de gènere econòmica i patrimonial: una veritat matisada
Autora: Rocío Parraga Barreneche
De manera que, l'acabe economia reprén importància, en definir-se com l'administració dels recursos en escassetat, els recursos dels quals es converteixen en diners que atorguen la possibilitat d'adquirir béns transformats en el patrimoni, aquest pot tindre un caràcter propi o comú entés com els adquirits sota la societat conjugal o patrimonial. Situació que li concedeix una llibertat a la dona, de decisió i acció, que al moment de ser pertorbada o limitada per part de l'home, es transforma en la forma de violència denominada econòmica i/o patrimonial, en materialitzar alguna acció o omissió que aquest darrere d'abusar dels seus recursos, sota les accions de controlar de manera abusiva les finances, requerir recompenses o castigar monetàriament, i estar supeditada la dona, a una condició que pot ser social, per la seua situació de precarietat, o econòmica dins del fur intern de la família nuclear, o política, que s'arrela en les relacions familiars, de parella, laborals o econòmiques [1].
La violència econòmica o patrimonial, es transforma en una mena de multiviolència, partint de l'entés que aquesta es veu plenament interrelacionada amb altres tipus de violència com ho és la psicològica, emocional, sexual, física. Sent l'home victimari qui s'imposa amb un alt grau d'autoritat dins de l'àmbit familiar com a laboral, generant una delimitació invisible de l'àmbit privat d'acord amb el públic.
Mes, no obstant això, resulta complex desenvolupar i desentranyar la manifestació de la violència econòmica i/o patrimonial, el com, quan i on es veu reflecteix en aquests àmbits. Però sol ser de caràcter difús, en mires d'exposar-ho davant una realitat particular de vida. És a dir, fa referència a situacions no d'ordre teòric, més experiències particulars i vivencials, amb la connotació que la vida no és lineal, per tant, les experiències són individuals, d'acord amb l'entorn socioeconòmic i cultural pot accentuar-se o en defecte d'això ser quasi nul·la, però amb la similitud que en una mateixa mesura conceben situacions, accions i resultats de domini i discriminació sobre les dones.
La desigualtat en l'àmbit econòmic i patrimonial ha de ser abastada des del punt de vista multidimensional, no des de l'observança històrica de l'esfera entre el públic, privat, la producció i reproducció, perquè és en aquesta ambivalència que el feminisme revela aqueixa veritat matisada que s'ha volgut ocultar pel nostre sistema social, econòmic i polític, en demostrar la divisió sexual del treball i la desigualtat, entorn al maneig de les finances entre homes i dones i la remuneració en el mercat laboral.
De manera que aquest tipus d'agressió, ha de ser entesa de manera independent en relació a la vulneració, és a dir, la violència econòmica materialitzada per una intervenció de superioritat exercida per un subjecte actiu, produint la submissió de la dona mitjançant accions de control i dependència, respecte als recursos que obté de manera pròpia o de l'agressor, generant una contundent subjugació i constrenyiment; i la violència patrimonial , com l'inadequat ús i gaudi respecte a la possessió o tinença de béns de propietat de qui és vulnerat. És pertinent determinar que existeixen circumstàncies específiques en les es entrellacen.
[1] Llei 1257/2008 de 04 de decembre.
