Títol: Una aproximació a la indemnització de danys contractuals en dret estatunidenc: l'abast del “expectation interest”

Autor: Julio Esplugues García

No obstant això, en el Codi Civil no s'estableix la manera d'efectuar el càlcul de la quantia indemnitzatòria, més enllà d'enunciar que comprendrà el mal emergent i el benefici deixat d'obtindre. No s'explicita ni el que s'entén per cadascun dels conceptes esmentat, ni quina és la forma en el qual ha de realitzar-se el càlcul o l'abast de les previsions. De fet, l'única qüestió relacionada amb el càlcul de la indemnització que s'aborda és l'art. 1107 CC que estableix el criteri d'imputació objectiva dels danys segons siga el deutor de bona o mala fe.

Tot això fa que siga necessari acudir a altres ordenaments per a poder obtindre un model de referència per al càlcul de la quantia indemnitzatòria. D'aquesta manera, pot obtindre's un marc de referència en el càlcul de la indemnització que permeta als operadors jurídics efectuar les operacions necessàries amb base en un model ja determinat.

L'objecte del treball és exposar quins són els criteris seguits als Estats Units per a calcular la indemnització, concretament, des de la perspectiva de l'interés positiu.

En aquest cas, es tria els Estats Units per diversos motius. En primer lloc, es tracta d'un ordenament en el qual la qüestió ha sigut tractada de manera sistemàtica i en el qual existeix una doctrina consolidada sobre la manera en què realitzar el càlcul de la quantia indemnitzatòria.

En segon lloc, als Estats Units la indemnització de mal per incompliment contractual és el principal remei enfront de l'incompliment. OLIVER WENDELL HOLMES JR., magistrat de la Cort Suprema, va sostindre que el deure de complir un contracte en el common law implicava que o es complia o s'abonava una indemnització de danys, però res més. Aquesta opinió ha tingut una influència decisiva en la consolidació del sistema de «remeies» als Estats Units.

En tercer lloc, encara que es tracta d'un ordenament plurilegislatiu, existeix una doctrina harmonitzada en la matèria. Exemples d'això, són l'adopció per part de tots els Estats de la Unió del Uniform Commercial Code o l'elaboració del Second Restatement per part del American Law Institute.

Tot això contribueix al fet que l'ordenament estatunidenc ens proporcione no sols una doctrina jurisprudencial i doctrinal en la qual es tracta el tema, sinó també un conjunt de casos que ens permeten veure l'aplicació pràctica dels diferents criteris.

El treball s'estructura en tres capítols. En el primer, s'explica quan s'està davant un incompliment contractual en l'ordenament estatunidenc i quines són les seues conseqüències. D'aquesta manera, es descriu breument el conjunt de remeis enfront de l'incompliment i el seu àmbit d'aplicació. A més, es presenta què es protegeix mitjançant el sistema de remeis previst i quan és aplicable cadascun, amb una breu valoració de política jurídica.

En el segon capítol, s'aborden les regles de càlcul de la indemnització. Per a això, es presenta cadascuna de les partides que integren la valoració del mal i s'expliquen les fórmules de càlcul segons la gravetat de l'incompliment. A més, es presenten separadament els criteris que se segueixen per a calcular la indemnització segons la part contractual afectada siga l'una o l'altra. D'aquesta manera, s'adopta una perspectiva més concreta sobre els problemes específics que planteja el càlcul segons qui siga l'afectat. En aquest apartat també s'explica la regla de reemplaçament per al comprador i el venedor i es desenvolupen els problemes que presenta.

En el tercer capítol s'expliquen les limitacions que estableix la jurisprudència en calcular la indemnització. D'aquesta manera, es matisen els criteris explicats en el capítol segon i es dota d'una visió més real sobre la valoració del mal. En aquest capítol, es desenvolupen també els principals problemes que sorgeixen en la pràctica en aplicar aquestes regles.

D'aquesta manera es proporciona una visió completa del tractament de la qüestió als Estats Units.