Logo de la Universdad de Valencia Logo Sección Sindical - Confederación General del Trabajo del País Valenciano Logo del portal

.
.
.
.

1er de maig: Els drets es conquisten lluitant

12 de abril de 2022

Ni ens faran creure, ni ens faran callar.

El que s’havia promès com la solució als problemes de la classe treballadora no ha suposat res més que una nova decepció i enorme fracàs: la nova reforma suposa la definitiva legitimació i consagració, per part de l'autodenominat govern més progressista de la història, dels aspectes més lesius que ja es van avançar a les reformes laborals del 2010 (govern Zapatero) i del 2012 (govern Rajoy).

Entre altres qüestions, continuen els mecanismes que facilitaven els acomiadaments (no es recuperen indemnitzacions ni els salaris de tramitació), es queden les raons intangibles de les previsions econòmiques (pèrdues previstes o futures) per poder dur a terme acomiadaments col·lectius, o la no intervenció de l'autoritat laboral als ERO.

Dels convenis d'empresa només es garanteix la igualtat salarial, però no la resta. I en matèria de subcontractació, caldrà lluitar-la als jutjats sense cap dubte, ja que no es dóna una solució clara als que fan la mateixa feina però no reben el mateix salari.

Mentrestant, el cost de la vida continua encarint-se a tota velocitat, sense que les rendes de la classe treballadora creixin al mateix ritme. En alguns casos, amb la complicitat activa dels sindicats majoritaris. En altres, per culpa d'una passivitat estudiada per part dels que governen. Béns de primera necessitat arriben al seu preu rècord un mes darrere l'altre. Ni els salaris ni les rendes bàsiques tenen una actualització que s'equipari a l'encariment del cost de la vida. A tots els fronts podem observar el mateix: pensions que no es revaloritzen, convenis que es queden congelats…

Ara, a més, quan tot just hem començat a pagar les conseqüències de la crisi del Covid 19, s'acosten les de la guerra d'Ucraïna. El sistema capitalista ja ha posat a funcionar la seva maquinària perquè de nou siguem les treballadores i treballadors els qui assumim els sacrificis i ho faran com sempre, amb la complicitat dels sindicats majoritaris, que sens dubte ens vendran una vegada més, com ja ho han fet amb les reformes laborals, amb l'anomenat Pacte de Rendes.

A la CGT ni la faran creure ni la faran callar, per més operacions propagandístiques que duguin a terme els que prometien assaltar el cel. Les conquestes socials s'aconsegueixen al carrer i no a les urnes. Les veritables conquestes socials, les que suposen una veritable transformació, no han sorgit mai d'un pacte entre oligarquies.

Els drets es conquisten lluitant!


Ni nos harán creer, ni nos harán callar

Lo que se prometía como la solución a los problemas de la clase trabajadora no ha supuesto más que un nuevo y enorme fiasco; la nueva reforma supone la definitiva legitimación y consagración, por parte del autodenominado gobierno más progresista de la historia, de aquellos aspectos más lesivos que ya se avanzaron en las  reformas laborales de 2010 (gobierno Zapatero) y de 2012 (gobierno Rajoy).

Entre otras cuestiones, se quedan los mecanismos que facilitaban los despidos (no se recuperan indemnizaciones ni los salarios de tramitación), se quedan las razones intangibles de las previsiones económicas (pérdidas previstas o futuras) para poder llevar a cabo despidos colectivos, o la no intervención de la autoridad laboral en los ERE.

De los convenios de empresa, únicamente se garantiza la igualdad salarial, pero no lo demás. Y en materia de subcontratación, va a haber que lucharla en los juzgados sin lugar a dudas, ya que no se da una solución clara a quienes realizan igual trabajo pero no reciben igual salario.

Mientras tanto, el coste de la vida sigue encareciéndose a toda velocidad, sin que las rentas de la clase trabajadora crezcan al mismo ritmo. En unos casos, con la complicidad activa de los sindicatos mayoritarios. En otros, por culpa de una estudiada pasividad por parte de quienes gobiernan. Bienes de primera necesidad alcanzan su precio récord un mes tras otro. Ni los salarios ni las rentas básicas tienen una actualización que se equipare al encarecimiento del coste de la vida. En todos los frentes podemos observar lo mismo: pensiones que no se revalorizan, convenios que se quedan congelados…

Ahora, además, cuando apenas hemos empezado a pagar las consecuencias de la crisis del Covid 19, se avecinan las de la guerra de Ucrania. El sistema capitalista ya ha puesto a funcionar su maquinaria para que de nuevo seamos las trabajadoras y trabajadores quienes asumamos los sacrificios y lo van a hacer como siempre, con la complicidad de los sindicatos mayoritarios, que sin lugar a dudas nos van a vender una vez más, como ya lo han hecho con las reformas laborales, con el llamado Pacto de Rentas.

A la CGT ni la harán creer ni la harán callar, por más operaciones propagandísticas que lleven a cabo quienes prometían asaltar los cielos. Las conquistas sociales se consiguen en la calle y no en las urnas. Las verdaderas conquistas sociales, las que suponen una verdadera transformación, jamás han surgido de un pacto entre oligarquías.

Los derechos se conquistan luchando

Etiquetas